Aquesta es una pregunta que els que no se senten catalans fan als que si ens hi sentim i volem ser independents, ser nomes catalans.
Perqué el DNI pot dir missa, però el cor, o el cervell, o allá on es generin els sentiments, em diu a mi i a tothom que pensi com jo, que no som espanyols, que som catalans.
Jo sento el virolai i s'em posa la pell de gallina i em puja un esglai d'emociò desde l'estomac i el cor s'atura una décima de segon.
Sento una sardana i els peus se m'en van.
Fa anys, cuan estava embarasada de la meva filla gran, vivia a Jaca, on el pare de la criatura estava fent la mili.
Però jo volia que la meva filla naixes a Barcelona aixi que cada mes agafava 3 autobusos per venir desde allá a que em veies el metge.
El primer cop que vaig venir, en veure la muntanya de Montserrat desde l'autobus, em van caure llágrimes d'emociò i vaig pensar: Ja soc a casa.
I si, parlo, escric i fins i tot molts cops penso en castellá, ja que soc bilingüe, però això no treu que si em pregunten d'on soc el primer que em passi pel cap sigui: Catalunya, soc catalana.
I si els que se senten espanyols no son capaços d'entendre-ho, ho sento molt, però no em podrán fer sentir el que no sento.
No hay comentarios:
Publicar un comentario