És ben be de bojos que al segle XXI haguem de escoltar d'aquest gallec bavós i balbucejant que pretén manar al país d'aquí al costat, i de rebot a nosaltres, que "en este país hay un solo idioma oficial que és el que se ha de hablar en todas partes".
Bé, potser si, al SEU país potser si que hi hagi un sol idioma oficial.
Jo només espero que arribi el dia en que al MEU país hi hagi un sol idioma oficial i no sigui el seu.
Perquè tot i que d'altres ja ho van intentar abans, sobretot aquell altre gallec fill de la gran puta que deia que: "el millor català és el català mort", (però que ni en 40 anys va aconseguir que deixéssim de sentir-nos catalans, al contrari, va fer que els que ho som de veritat ens sentíssim menys espanyols i més catalans que mai), tampoc ell aconseguira que perdem la nostra identitat.
3 comentarios:
Nena, has de tornar a fer entrades com aquesta. GENIAL!!
Deixa una mica el "feis" de costat i posa't a treballar com abans.
Una abraçada, tant i tant forta...
Reina, jo soc molt llunática. I no tan sols perque estic com un llum, si no per que funciono a ráfagues. Cuan una cosa m'enganxa puc pasar-m'hi hores i hores fent-ho.
De totes maneres les ráfagues em duren poc.
I escric cuan estic inspirada, si no no em surt.
A mes, ara feia molts i molts dies que no veia les noticies. N'estic fins al cap d'amunt de que nomes ens diguin mentides.
Petonets gegants, per totes dues, d'aquesta Catalana d'adopció i de cor!
Des del meu silenci, us estimo..
Publicar un comentario